Quan una música ens porta enrere: memòria i emocions.
Molta gent ha vist la pel•lícula “El pianista”, una pel•lícula del director Roman Polanski, on s’explica la història real de W. Szpilman, un pianista jueu polonès a la Varsòvia ocupada pels nazis. Després de ser separat de la seva família, sobreviu a la guerra amagant-se i passant fam i por. La música, el piano, i la seva voluntat de viure, l’ajuden a resistir fins al final del conflicte.
Szpilman expressa tot un seguit de coses quan toca el piano: la música és comunicació sense paraules, expressant dolor, esperança i humanitat; la música ajuda a recordar moments anteriors a la guerra i una nostàlgia omple el seu cos; connecta amb la seva identitat, sent qui és ell, més enllà de la guerra; tocar el piano l’ajuda a traspassar el calvari (fam, por, aïllament, etc).
Les emocions i la música tenen una manera de ser molt semblant. Tant la música com les emocions brollen, es manifesten i desapareixen, així és el camí. (Langer, 1942 com es va citar a Wirgam, et al. 2002). Per això la música és una via directe per activar, expressar i regular les nostres emocions.
A través de la música i les lletres podem anar de forma directa a les emocions. Cançons que parlen de sentiments íntims sobre temes de penes, plaers de l’amor, felicitat, persecució de somnis, funcionen com a metàfores emocionals.
La música desperta emocions ancorades en el passat i traspassa obstacles que la persona per si sola no pot o no vol. Fins i tot pot desvetllar una emoció reprimida. De la mateixa manera, la música pot ajudar a saber escoltar i aprendre de les emocions del cos (Wirgam et al. 2002).
La música és un ajut per a la regulació emocional i facilita un creixement intel·lectual de les emocions. El seu paper és no limitar les persones a expressar les seves emocions, (Valero-Esteban et al. 2024) Recordar cançons de bressol, temes musicals de l’adolescència associats a un esdeveniment, el tema musical que va marcar la relació amorosa, etc. ens facilita el pas cap a un autoconeixement, ja que la música actua com un eix que agafa memòries i emocions passades. A través de la musica podem comprendre millor qui som, què ens ha marcat i cap on volem tirar. (Pfeiffer i Zamani, 2019).
Per avançar, què necessites deixar anar per acostar-te a la vida que vols? Estàs disposat/da a fer el primer pas?
Bibliografia
Pfeiffer, C. y Zamani, C. (2019). Explorando el cerebro musical. (cap. IV, pp. 69-83). Kier.
Valero-Esteban, J.M., Alcover, C.M., Pastor, Y., Moreno-Díaz, A., y Verde A. (2024). Emotions and music through an innovative project during compulsory secondary education. Heliyon.10 (4)http://doi.org/10.1016/j.heliyon.2024.e25765
Wigram, T., Nygaard, I. y Ole-Bonde, L. (2002). Guía completa de musicoterapia. (cap. III, pp. 126 y cap. IV, pp. 213-219). Agruparte.