L’estudi musical conscient: planificació, autocontrol i autoreflexió. 

Herbie Hancock, en diferents entrevistes, parla sobre l’estudi musical. Per a ell, tenir uns objectius ben definits és primordial. Fer una planificació del que es vol treballar i tenir estratègies per fer-ho és essencial. També cal constància, capacitat d’observació per detectar errors i, sobretot, escoltar-se. Així s’adquireix un bon autocontrol de l’estudi.

Una anècdota que explica és la següent: mentre tocava amb el quintet de Miles Davis, Hancock explica que, un cop, enmig d’un tema, va fer un acord que no tocava i es va quedar glaçat. Miles Davis, en lloc d’aturar-se o corregir-lo, va improvisar una frase que feia com si aquell acord fos totalment intencionat. Hancock ho explica com una lliçó: en jazz, una equivocació es pot convertir en música.

Aquesta anècdota ens porta a veure com n’és d’important escoltar-se i escoltar el nostre entorn.

Segons la proposta teòrica de McPherson, G. E. i Zimmerman, B. J. (2002), els estudiants més efectius no només practiquen més, sinó que també planifiquen, supervisen i avaluen com ha anat la pràctica.

Aquest model consta de tres fases:

Fase de planificació: primer de tot, hem de veure quins objectius volem assolir. Ens podem preguntar: «Què vull treballar avui?». Després hem d’escollir quines estratègies farem servir: «Com ho faré?», «Quin temps dedicaré a cada exercici?». També és important gestionar la motivació i les expectatives; per exemple, escoltar músics que toquen el mateix instrument i que t’agradin. Finalment, cal preparar l’entorn; per exemple, fer que sigui fàcil agafar l’instrument.

Fase d’execució i control: tenir un bon autocontrol, mantenint el focus d’atenció, seguint el pla que has traçat i fent una bona gestió del temps. També cal poder observar-se un mateix, escoltant i detectant errors. Hi poden ajudar eines com la repetició lenta, gravar-se i escoltar-se, etc.

Fase d’autoreflexió: fer una autoavaluació preguntant-se: «He assolit l’objectiu?», «Què he de millorar i què no?». També convé valorar si ha anat bé la proposta d’estudi que s’ha dut a terme: «Ha estat bona l’estratègia que he seguit?», «L’esforç que hi he posat ha donat fruits?», «El mètode que he seguit ha valgut la pena?». Finalment, cal decidir el següent pas per enfocar l’estudi.

Aquest mètode d’estudi fa que l’estudi sigui conscient i, d’aquesta manera, és més probable obtenir bons resultats al final de la pràctica.

Quan comences la setmana d’estudi, t’has marcat un objectiu concret i mesurable? 

Bibliografia

• Hancock, Herbie. «Herbie Hancock Teaches Jazz». MasterClass (MasterClass, Inc.), curs en línia, s. d. (Min. 1:35)

• Zimmerman, B. J., & McPherson, G. E. (2002). «Self-regulation of musical learning: A social cognitive perspective». In R. Colwell & C. Richardson (Eds.), «The New Handbook of Research on Music Teaching and Learning» (pp. 327–347). New York, NY: Oxford University Press.