Dins el món de la música he experimentat tot tipus d’emocions i sentiments, i en diversos casos la por estava dins meu. Moments en què els nervis els podia notar a la mà amb què tocava la guitarra, juntament amb pensaments d’incertesa pensant: “que vagi tot bé, que vagi tot bé!” Són instants plens d’emocions diverses: alegries, pors, inclús sentiments d’incertesa, d’angústia, de frustració, etc. Són moments que moltes vegades es viuen internament i no els volem exterioritzar, ja sigui perquè la vergonya ens acompanya, perquè ens comparem amb altres persones, o simplement perquè no volem parlar del que sentim. 

L’estiu del 2022 vaig voler presentar el meu disc amb un concert al meu poble. No havia fet mai res sol, i era la primera vegada que em posava davant d’un públic per cantar. Però una dosi de confiança en mi mateix va aparèixer, i vaig decidir tirar endavant aquest concert. Dins meu, la vulnerabilitat va emergir i em vaig dir, sé que no soc el millor cantant, però sóc bon músic; puc cometre algun error, si, però contiunaré endavant; sé que només farem dos assaigs abans del concert, però confio en els músics que he triat; sé que soc una persona sensible i potser em cau alguna llàgrima durant el concert, però així em mostro davant el poble. Tots aquests pensaments de por m’envoltaven, però la vulnerabilitat, aquest sentiment d’estar despullat davant la incertesa, em permetia acceptar totes aquestes emocions i sentiments. I em deia: el meu cos se sent així, però sé que puc fer-ho.

I així ho vaig fer. Moments abans de sortir a l’escenari, els pardals de la ment m’anaven duent cap a la foscor, amb pensaments de por i dubte. Però dins meu sabia que ho podia fer. I així va ser: vaig sortir davant el teatre ple de gent i vaig defensar tot un repertori musical d’una hora de durada. El record que en tinc d’aquell moment és que en la meva vulnerabilitat resideix la meva fortalesa.