Pau Boïgues

Durant la meva època d’estudiant, la guitarra era la meva acompanyant durant bona part del dia. M’encantava estudiar-la; buscava el moment, per curt que fos, per tocar. La veritat era una mica addicte a l’instrument, però ja ho diuen: si vols dominar alguna cosa, hi has de dedicar moltes hores.  Quan estudiava, m’hi sentia a gust i la meva atenció es focalitzava completament en l’instrument. A vegades llegia partitures, altres vegades practicava frases musicals o treia solos. Eren moments únics, que es reprodueixen quan toco en directe tot improvisant o tocant peces musicals.  Si ho miro des d’una perspectiva més àmplia, aquell estudi, aquella concentració, em permetia aprofundir cada […]

“La música és una imitació de la naturalesa”  La música es pot explorar des d’una perspectiva no només exterior, sinó també interior: La música ens pot fer sentir coses que no sabíem que podíem sentir. A més, la música va més enllà; és la mateixa sensació interior de la persona. Així, la música reprodueix la nostra naturalesa interior. La seva percepció provoca associacions i relaciona el so, l’oïda i el món sensorial.  La música és la llum que il·lumina totes les nostres profunditats, permetent-nos reconèixer qui som, com som i què som. Text inspirat amb A. Schönberg (llibre Harmonia)   “La simfonia infinita” L’ull interior permet observar el nostre […]

“Era una nit serena, on la lluna, alta i radiant, il·luminava amb una mirada muda tota la ciutat. Aquella nit, anava a escoltar la simfonia número 5 de Mahler. Una obra mestra que no només era música sinó una porta cap al descobriment interior, un camí inefable ple de sorpreses. Les primeres notes penetraren el silenci corporal,  una onada d’emocions adormides van començar a despertar vivències que una vegada em van tocar i ara tornaven amb intensitat. La seva  veu musical em fa sentir la presència d’emocions presoneres, com un ocell tancat a la gàbia de l’ànima, que durant molt de temps havia guardat silenci i ara vol sortir […]

Un cop recuperat físicament, psicològicament i emocionalment del que va ser la meva acompanyant durant tant de temps, l’epilèpsia, vull escriure algunes línies per compartir el que va suposar conviure amb aquesta malaltia. Vull explicar la meva vivència amb l’esperança que altres persones es puguin sentir acompanyades, compreses i, potser, més preparades per afrontar el seu camí. Tot va començar el febrer del 2011, en un moment on la música formava gran part de la vida. En aquell temps estava tocant amb el grup musical Pulpopop. El 7 de febrer teníem un concert al Palau de la Música, a on fèiem de teloners de la famosa banda dels Amics […]