Les cançons són pensaments que per un moment aturen el temps. Escoltar una cançó és escoltar pensaments. (Bob Dylan, 1985) Composar la lletra i la música d’una cançó és tot un repte. Primer vaig provant diferents rodes d’acords per fer una harmonia amb la idea que vull transmetre. Mentre busco, provo sons diferents amb la guitarra. M’agrada tocar amb afinacions obertes per buscar noves sonoritats, o bé, a partir d’acords senzills, hi poso tensions i notes que facin una harmonia més personal. M’agrada trobar una sonoritat pròpia amb l’instrument.  Quan composo, tot el que he estudiat entra en joc. És com si tingués una paleta de colors i anés […]

L’any 2006 vaig anar a escoltar Kurt Rosenwinkel, un guitarrista de jazz contemporani famós; el que més em va agradar va ser que cantava tot el que tocava: cada frase, cada línia melòdica. En una entrevista explica que el fet de cantar el que toca el manté en contacte amb l’impuls primari de la música: el cant. Per a ell, si pots cantar el que toques vol dir que ho tens a dins. Si ho toques però no ho pots cantar, només són els teus dits movent-se per la guitarra.   Quan era estudiant al Taller de Músics de Barcelona, una de les coses de les quals em va […]

L’estudi musical conscient: planificació, autocontrol i autoreflexió.  Herbie Hancock, en diferents entrevistes, parla sobre l’estudi musical. Per a ell, tenir uns objectius ben definits és primordial. Fer una planificació del que es vol treballar i tenir estratègies per fer-ho és essencial. També cal constància, capacitat d’observació per detectar errors i, sobretot, escoltar-se. Així s’adquireix un bon autocontrol de l’estudi. Una anècdota que explica és la següent: mentre tocava amb el quintet de Miles Davis, Hancock explica que, un cop, enmig d’un tema, va fer un acord que no tocava i es va quedar glaçat. Miles Davis, en lloc d’aturar-se o corregir-lo, va improvisar una frase que feia com si […]

Quan una música ens porta enrere: memòria i emocions.  Molta gent ha vist la pel•lícula “El pianista”, una pel•lícula del director Roman Polanski, on s’explica la història real de W. Szpilman, un pianista jueu polonès a la Varsòvia ocupada pels nazis. Després de ser separat de la seva família, sobreviu a la guerra amagant-se i passant fam i por. La música, el piano, i la seva voluntat de viure, l’ajuden a resistir fins al final del conflicte.  Szpilman expressa tot un seguit de coses quan toca el piano: la música és comunicació sense paraules, expressant dolor, esperança i humanitat; la música ajuda a recordar moments anteriors a la guerra […]

Com mantenir l’hàbit d’estudiar un instrument? El 23 de gener de 1910 va néixer Django Reinhardt. Va créixer envoltat de música dins d’una comunitat romaní i, de ben jove, ja tocava instruments de corda fins que es va enamorar definitivament de la guitarra. Però als 18 anys la seva vida va fer un tomb: una nit, a la caravana on vivia, es va declarar un incendi. Les cremades van ser greus i els dits tercer i quart de la mà esquerra li van quedar molt limitats. Per a un guitarrista, això semblava el final. Reinhardt, però, no es va quedar atrapat en la frustració. Va acceptar la nova realitat […]