Acompanyar amb la música

Després de tots aquests mesos acompanyant a l’infant X, que formava part de la unitat d’infants pal·liatius, m’arriba un missatge informant-me que tot s’ha acabat per ell. Aquell missatge m’evoca a records de diferents moments viscuts amb ell, on la música ens feia navegar per un mar de felicitat i bons moments. Mentre li feia la sessió de musicoteràpia, el seu somriure encisador és el record més emotiu que m’emporto, així com aquells instants de relaxació on la música l’abraçava, juntament amb la mare o el pare, i els seus ulls es tancaven i podia descansar acompanyat.  Penso en la família i em venen inquietuds i certes pors. Podem […]

Read more

Ressonàncies

S’apaguen els llums de sala. Ara només queda l’escenari il·luminat, amb un piano i un faristol. Avui, la Mel ha d’interpretar una peça de J. S. Bach, no és una partitura fàcil de tocar i, per això, està un xic nerviosa. Se sent el murmuri del públic, que espera el començament del concert.  L’ambient del públic fa que la Mel noti més pessigolletes a l’estómac. La Mel és una noia segura en tot el que fa. Quan interpreta una peça, hi vessa tota la seva passió.  Moments abans de sortir, al seu cap li ronden imatges de com ha d’interpretar la cançó, i també els diferents consells que el […]

Read more

Acceptant la incertesa a través de la música

Dins el món de la música he experimentat tot tipus d’emocions i sentiments, i en diversos casos la por estava dins meu. Moments en què els nervis els podia notar a la mà amb què tocava la guitarra, juntament amb pensaments d’incertesa pensant: “que vagi tot bé, que vagi tot bé!” Són instants plens d’emocions diverses: alegries, pors, inclús sentiments d’incertesa, d’angústia, de frustració, etc. Són moments que moltes vegades es viuen internament i no els volem exterioritzar, ja sigui perquè la vergonya ens acompanya, perquè ens comparem amb altres persones, o simplement perquè no volem parlar del que sentim.  L’estiu del 2022 vaig voler presentar el meu disc […]

Read more

Què em fa falta més?

El dia a dia és un no parar de tasques i obligacions, i quan les has fet el dia ja ha passat. Quan estic concentrat amb alguna feina, com musicoteràpia, concerts, assajos, etc. la meva atenció es focalitza amb el que estic fent, però quan descanso o faig altres activitats que no requereixen tanta concentració, la meva ment comença a divagar cap a altres pensaments, ja siguin desitjos o bé preocupacions del dia a dia. Un tipus de pensament que m’agradaria explorar són aquells que ens deixen amb una sensació de carència, aquells que ens fan sentir que ens falta alguna cosa. És un voler tenir que ara no […]

Read more

4’32”

… Tot és silenci… Però quan la música ressona, les notes comencen a dibuixar melodies sobre el silenci que sempre hi habita. És la simfonia d’una vida plena d’emocions i secrets per descobrir, on els silencis obren pas a escletxes de llum i pau.  Mentre estudiava música, vaig sentir anomenar el compositor John Cage, de música experimental, que l’any 1952 va fer la peça 4’32’’, que és una composició on tot és silenci.  Això em va captivar i quan la vaig escoltar el seu silenci em va fer connectar amb alguna cosa més gran… com un repòs, una quietud, i sobre ell s’impregnava l’harmonia de la vida. 

Read more