El juny de 1889, Vincent van Gogh, un dels pintors que han marcat el seu pas per la història, va crear el quadre “La nit estrellada”. Aquesta obra no només és emblemàtica per la seva bellesa sinó també per tot el context emocional en el qual va ser creat. Van Gogh va pintar el quadre mentre estava internat en el centre de Saint-Paul-De-Mausolet a Sant–Remy-de-Provença, França, a causa del seu estat de salut mental. L’obra mostra un cel nocturn i vibrant, amb la lluna i les estrelles brillants, i amb uns xiprers obscurs a primer pla. Les seves pinzellades de colors intensos transmeten una profunda sensació de moviment i emoció. El quadre reflecteix no només el paisatge nocturn sinó també com se sentia interiorment, el seu paisatge intern obscur, amb dolor i com la seva cerca per arribar a la pau interior era la seva meta.

Així és com Vincent van Gogh, un pintor neerlandès postimpressionista excepcional expressa les seves emocions en el quadre “la nit estrellada”.

El reflex de les emocions: prejudicis i victòries

Des de sempre, les emocions, han estat un tema una mica tabú per a mi. Realment, en moltes ocasions em feia respecte parlar de com em sentia, quines pors em perseguien, quines inseguretats tenia i quines debilitats em segrestaven. En general, he estat una persona reservada, pensava que expressar-les no serviria de res i que a ningú li importaven aquestes coses. Creia que jo mateix m’havia d’ocupar de mi i guardar aquest buit dins meu.

En el moment que em vaig començar a informar d’aquest tema,  vaig veure que les emocions formen part de la nostra persona, així com la ment i el cos. Crec que és important saber com funcionen i sentir-les de veritat.

Trobem que les emocions es manifesten a través del cos. Poden ser malestars o benestars físics que tindran com a resposta una o diferents conductes. Plorar, cridar, parlar, abraçar, etc., són comportaments que el cos utilitza per expressar-les. (Mas, 2022)

El nostre cos fa de gestor emocional, ja que, quan vivim un succés que ens fa sentir una emoció, el cos i la ment donen una resposta.

Soc una persona que des de sempre he viscut intensament les emocions. Molts cops els he barrat el pas perquè no sortissin, ja sigui per les pors del moment, pel què diran els altres o per no mostrar la meva vulnerabilitat.

Ignorar-les fa que l’emoció es quedi bloquejada. Aquest bloqueig emocional a la llarga fa que puguin aparèixer pensaments obsessius, depressions, ansietat… tota mena de malestars corporals i mentals. (Torres, 2019)

Per aquesta raó és important escoltar-nos, fer un treball d’introspecció per així descobrir què ens diu el nostre cos. Escoltar com ens sentim i no deixar-ho passar. Perquè l’emoció sempre torna i vol que la sentim i la vivim.  

«Amb el temps aquesta repetició d’emocions es transforma en estats d’ànim i amb el temps, en temperaments». Durant el dia tenim una infinitat de pensaments i emocions, totes elles produeixen substàncies químiques que afecten les cèl·lules del nostre cos (Dispenza, 2012).

Per més voltes que donem analitzant els fets passats tot validant les emocions memoritzades, no resoldrem els problemes, ja que estarem atrapats dins aquestes emocions.

La desmemorització emocional: expressió de les emocions

Van Gogh expressava les seves emocions a través de la pintura. Als músics, la música ens ajuda a deixar anar totes aquestes emocions. Puc tancar els ulls i pensar en el dolor emocional que tinc a dins i, juntament amb la música, deixo anar harmonies i melodies que són fetes amb l’emoció que sento en aquell moment. Pot ser el dolor per un malentès o el dolor de sentir-te culpable, etc.

Amb la música sento aquesta emoció guardada i a poc a poc es va fent present i la sento intensament. És com un riu que surt de dins el cos, en forma de tristesa, ràbia, alegria o alguna altra emoció. S’ha de mantenir l’atenció per adonar-se que les emocions ens mostren coses que normalment no es veuen. Llavors, el que sentim es connecta amb el nostre cor, per tal de convertir aquestes emocions amb vida (Torres, 2019). Acceptar l’essència de l’emoció i aquestes queden alliberades del nostre interior.

Expressar les emocions pot fer que la ment i el cos puguin anar-se tranquil·litzant i tot es posa a lloc progressivament. També, és una manera de treure a la llum aquest costat fosc de la personalitat.

Com diu Dispenza (2012), un record sense càrrega emocional s’anomena saviesa  i podem observar de forma objectiva un episodi del passat, sense filtres emocionals. Llavors podem viure, pensar i actuar sense limitacions.

Així és com la música pot beneficiar l’estat d’ànim de les persones. S’ha demostrat que té efectes neurològics molt positius, proporciona tranquil·litat, disminueix el dolor a través de la distracció i provoca canvis positius en l’autoestima.

Reflexions 

Les emocions formen part de la nostra vida, així com la nostra ment o el nostre cos. Tots aquests elements formen part de l’activitat de la consciència. (Cano, 2024)

Reconèixer emocions i treure-les requereix estar preparat per fer-ho. Hi ha moments de la vida que potser no volem recordar ni reviure certes coses i n’hi ha d’altres en què estem més preparats per fer-ho.

La música i l’art en general són uns bons catalitzadors de les emocions i ens ajuden a netejar el nostre interior.

Referències bibliogràfiques

• Cano, M.L. (2024).
• Dispenza, J. (2012). Deixa de ser tu. Urà.
• Però, C. (2022). Ho vull ara! (cap. I, pp. 21-26). Rosa dels Vents.
• Torres, S. (2014). Saltar al buit. Presència.
• Torres, S. (2019). Els Introherois.