Quan estudiava el màster de musicoteràpia, vaig escriure aquesta cançó que parla sobre els temes de l’autoestima, l’amor propi i la importància de reconèixer el propi valor. 

Digne d’amor, no només amb els altres, sinó també amb tu mateix, i no necessitem l’aprovació dels altres per ser-ne vàlid. 

És un cant contra la vergonya i la traïció emocional, i també la decisió de continuar endavant malgrat les dificultats de la vida i abraçar les pròpies emocions. 

També és un cant amb un missatge que promou l’autenticitat d’un mateix. No deixar de fer les coses que ens agraden malgrat que anem a contracorrent de la societat o de les nostres creences. 

No em cal – Pau Boïgues

Sóc digne del meu amor

quan cultivo aquesta expressió

viure absurd és esgotador

em provoca molta buidor.

Sóc digne del meu amor

el meu cos és estimació.

La vergonya i la traïció

em castiguen d’allò millor.

No em cal l’aprovació

de ningú que no sigui jo,

no cal sentir-me elogiat

ni tampoc aclamat.

No em cal esperar tant

per tirar endavant i ser jo!

Sóc digne del meu amor

i ningú m’ho privarà,

ens definim com limitats

però som sers infinits.

Sóc digne del meu amor

quan abraço l’emoció,

el judici em fa perdre el rumb,

em distreu de qui sóc jo!

No em cal l’aprovació

de ningú que no sigui jo,

no cal sentir-me elogiat

ni tampoc aclamat.

No em cal esperar tant

per tirar endavant i ser jo!