Durant molts anys, he practicat Qi gong (Txi Kung), una pràctica d’arrels xineses que es va desenvolupar com una part de la medicina tradicional xinesa, de la filosofia i de la pràctica espiritual taoista i budista. 

És una disciplina que busca promoure la salut i l’harmonia interior mitjançant tècniques que funcionen tant a nivell físic, mental com espiritual. La pràctica ajuda a desbloquejar i estimular l’energia del cos. 

A nivell personal el Qi gong m’ha servit principalment com una eina de connexió amb el meu cos interior. Sentir la subtil energia que resideix en el nostre cos i que dóna vida a totes les cèl·lules i òrgans és una experiència gratificant i sanadora.

Des de sempre, la meva atenció ha estat focalitzada en la ment, però a banda de la ment, hi ha el cos, i el Qi gong em feia desviar l’atenció cap a un espai de més tranquil·litat. Sobretot, posava l’atenció en la sensació del cos, el sentia i, en moments en què el treball era més profund, podia percebre la sensació del cos interior de manera il·limitada.

Com explica Eugen Herrigel en el seu llibre “Zen en l’art del tir amb arc”, per ser un mestre del tir amb arc no només cal el domini tècnic, sinó que és necessari traspassar aquest aspecte i poder accedir a un estadi més elevat. L’arquer ja no està conscient del seu jo, en què la seva missió és encertar el blanc, sinó que està en un estat de no-consciència que s’aconsegueix quan està alliberat del seu jo.  

Aquest estadi s’anomena “satori”, que és una forma d’intuïció. Però és molt diferent de la intuïció que, per regla general, coneixem; és un moment de no-ment i de presència total, en què es percep de manera simultània la totalitat i la individualitat de totes les coses.

Amb aquesta filosofia, vaig aprendre el Qi gong: durant els primers anys, el meu treball era memoritzar les formes i em centrava sobretot en el treball físic. Però a mesura que anàvem entrant en el treball més energètic, la percepció dels exercicis anava canviant.  

Podia centrar l’atenció en com fluïa l’energia del cos, i cada cop més, podia desprendre’m dels pensaments recurrents que tenia mentre fèiem els exercicis. Era un camí cap a fomentar l’atenció plena i aprendre com portar aquesta atenció dins del nostre interior perquè floreixi un estat de presència total.  

Llavors, el poder de la intuïció fa que els moviments siguin més autèntics i alineats amb la naturalesa del Ser. Recordo que el meu mestre em deia mentre fèiem l’exercici: “Deixa anar, deixa anar”. Poder deixar anar la necessitat de controlar i confiar en el moment present permet que la intenció surti de manera natural, com una expressió de consciència pura.

Segons investigacions científiques, la intenció activa d’estar present i practicar mindfulness influeix en la qualitat de l’atenció plena. Tenir una consciència intencionada durant la pràctica ajuda a potenciar efectes positius en la reducció de l’estrès, la millora emocional i l’autoregulació. (Warren, 2003)

Presència i intenció dins la musicoteràpia 

Durant les sessions de musicoteràpia amb infants, aquesta intenció és la que intento deixar plasmada. Cada infant és un món, i mai es pot preveure com anirà cada sessió. Pot ser que un dia estigui molt receptiu, mentre que un altre dia estigui nerviós, distret i no vulgui fer la sessió. Sempre és un misteri. 

Per això, amb l’aprenentatge que he anat adquirint amb la musicoteràpia, em mostro davant dels pacients d’una manera oberta i expectant. Quan connecto amb l’infant, estableixo la connexió entre ell i jo, i la música l’utilitzo com una eina per mantenir aquesta cohesió.  

És en aquest moment quan la intuïció entra en joc: durant l’hora, estic en contacte amb l’infant i és un moment per estar present, de manera que el meu coneixement i la meva intuïció puguin treballar per fer el millor que pugui per a l’infant. La feina consisteix a acompanyar l’infant i la seva família, i crear un espai de calma i de gaudi. Això ajuda a oblidar, encara que sigui per uns instants, la fredor i els sentiments que envolten la convivència amb una malaltia.  

Cada sessió és un misteri, i els resultats poden variar en funció del moment i de l’infant. 

D’aquesta manera, gaudeixo molt de poder ajudar els infants a través de la musicoteràpia. Per a ells i per a les seves famílies, és un regal.  

P.D. En Jordi Canaleta va ser el meu mestre de Qi gong durant molts anys. Tinc la sort d’haver compartit aquesta ensenyança amb ell, no només a nivell exterior, sinó també interior.