Les cançons són pensaments que per un moment aturen el temps. Escoltar una cançó és escoltar pensaments. (Bob Dylan, 1985)

Composar la lletra i la música d’una cançó és tot un repte. Primer vaig provant diferents rodes d’acords per fer una harmonia amb la idea que vull transmetre. Mentre busco, provo sons diferents amb la guitarra. M’agrada tocar amb afinacions obertes per buscar noves sonoritats, o bé, a partir d’acords senzills, hi poso tensions i notes que facin una harmonia més personal. M’agrada trobar una sonoritat pròpia amb l’instrument. 

Quan composo, tot el que he estudiat entra en joc. És com si tingués una paleta de colors i anés pintant el quadre. Una cançó pot durar temps fins que no la tinc acabada musicalment. Fins que a dins meu no senti que està acabada, puc modificar coses i provar-ne de noves. 

Igualment, em passa amb les lletres. Porto una llibreta petita i vaig apuntant frases i paraules que em vénen o, fins i tot, quan llegeixo llibres (que és l’altra afició que tinc), subratllo frases que m’inspiren per a la lletra de la cançó. Intento que les lletres expressin un missatge. Sobretot són lletres de coses que m’han passat a la vida. Soc una persona emocional i m’agrada plasmar emocions que he viscut a través de la música.

Quan tinc una harmonia i una melodia clares, dic sempre que tinc l’esquelet de la cançó. A partir d’aquí vaig incorporant altres instruments com la bateria, el baix, el piano, etc. I també creant segones guitarres o melodies acompanyants. Poc a poc vaig perfeccionant la lletra i fent que vagi bé amb el patró rítmic de la cançó. 

I encara que sovint sé quan la cançó està acabada, sempre deixo una porta oberta per si entren noves idees o, a l’hora de gravar, se m’acut alguna cosa diferent.